John Wilkins

Plantilla:Infotaula personaJohn Wilkins
Imatge
Retrat de Wilkins atribuït a John Greenhill (ca. 1670). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 febrer 1614 Modifica el valor a Wikidata
Fawsley, Northamptonshire (Regne d'Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 1672 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Londres (Regne d'Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt Lawrence Jewry 51° 30′ 55″ N, 0° 05′ 33″ O / 51.51519°N,0.0925°O / 51.51519; -0.0925 Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Chester
1668 – 1672
← George HallJohn Pearson →
Secretari de la Royal Society
1663 –
Vicari St Lawrence Jewry
1662 – 1668
Master Trinity College
1659 – 1660
← John ArrowsmithHenry Ferne →
Warden Wadham College
1648 – 1659 – Walter Blandford → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióMagdalen College (1627–1631) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia de la ciència, lexicografia, criptografia, matemàtiques, teologia i astronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócientífic, teòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1660–) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeRobina Cromwell (1656–) Modifica el valor a Wikidata
GermansWalter Pope Modifica el valor a Wikidata
ParentsOliver Cromwell, cunyat
John Dod, avi matern Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg (autor): 8467
Find a Grave: 176673403Modifica el valor a Wikidata

John Wilkins (Fawsley, Northamptonshire, 14 de febrer de 1614 - Londres, 19 de novembre de 1672) va ser pastor protestant i autor de diversos treballs científics. Va ser fundador i primer secretari de la Royal Society el 1660 i Bisbe de Chester des de 1668 fins a la seva mort. La seva obra més coneguda és An Essay towards a Real Character and a Philosophical Language. Wilkins és l'única persona que ha estat director d'un college a la Universitat de Cambridge i a la Universitat d'Oxford.[1]

Wilkins va viure en un període de gran controvèrsia política i religiosa, tot i que va aconseguir mantenir bones relacions de treball amb homes de tota tendència política. Va ser clau per establir l'Església d'Anglaterra en el camí cap a la comprensió de tantes sectes com fos possible, "i la tolerància de la resta".

  1. Davies, 2004, p. 93.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne